LA CONCIENCIA EN LA MIRADA. O de la contemporaneidad como paisaje iconográfico.

( … )
La pintura de Soler és una combinatòria… infinita d'imatges capturades: viscudes, sentides, imaginades, un mètode i un llenguatge, un estil i un comportament, una imatge múltiple que reflecteix la pròpia multiplicitat de la societat occidental, d'aquesta nova naturalesa en la qual coexisteixen totes les referències, tota la informació, fins a fer del planeta aquest “ llogaret global “
de MacLuhan.
La pintura de Joan Soler Rebassa és també en l'expressió de MacLuhan, un “encreuament de mitjans”, una hibridació estilística i conceptual que exterioritza els nous sentits de l'home del tercer mil·lenni. El paper dels mitjans de comunicació en la conformació de la consciència de l'home d'avui, la fotografia, la relació de l'home amb la naturalesa intervenen en el seu discurs. I encara que tot això s'enumera i compendia, podent-se seguir un rastre distintiu per a cada àmbit intel·lectual i emocional, la seva descripció es converteix finalment en esdeveniment, en descobriment i experiència. Potser, perquè, com a manifesta John Berger : “ un quadre es converteix en el que és d'acord amb com manté unides les coses, o a com aconsegueix mantenir-les unides “.
Són les seves, imatges pensades sabent que no existeixen aures totalment fredes i que la matèria és sempre càlida quan passa pel tamís de la memòria. Són imatges pròpies d'una generació que ha superat les contradiccions de la modernitat, que coneix les polèmiques que transiten pels dominis de l'art contemporani però que no permet que això els els desviï de la seva voluntat. I és també la reflexió de qui comparteix inquietuds ecologistes (les seves últimes sèries de pintures introdueixen, retallada en línies geomètriques, fotografies d'arbustos i paisatges del seu entorn quotidià), de qui se sent intrigat per l'homogeneïtat del present i cerca les seves variacions, el resultat, en suma, de viure en un moment en què tots els processos s'estan accelerant i superposant contínuament fins a crear una i mil noves realitats. ( … )

( … ) La tasca que Joan Soler s'ha imposat a si mateix és sentir i nomenar en un mateix món. El materialitza, exterioritza, imatges que pertanyen a diferents mons, que tenen diferents aparences, però que cobren una autonomia que escapa fins i tot al seu propòsit. Les imatges de l'artista ens mostren quant ha canviat el món, quant distinta és ara la nostra comprensió del creat. “ Les imatges es van fer al principi per a evocar l'aparença d'una cosa absent. Gradualment es va comprendre que les imatges podien sobreviure a l'objecte representat” , va escriure John Berger.
No hi ha elecció gratuïta. Joan Soler busca formes artístiques contemporànies capaces de penetrar en aquest teixit infinit de formes que s'han sobreviscut, que estan sobrevivint a si mateixes, atorgant-los nous significats. La seva pintura participa, d'aquesta manera, del projecte de l'art enfront del segle XXI. ( … )